El catalanisme ha estat al llarg del temps un moviment transversal dins la societat catalana, present a la majoria de sectors polítics, socials, cívics i culturals del país. Un corrent que ha estat hegemònic a la nostra societat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i que sovint ha mirat més enllà de les seves fronteres, cercant ideologies, tendències i noves maneres de fer. Des dels seus orígens el catalanisme s’ha fixat en els llocs d’avantguarda, i molt especialment en tot allò que venia d’Europa, amb l’objectiu de situar el nostre país al continent.
Aquest moviment s’ha presentant en cadascuna de les posicions polítiques amb uns plantejaments molt diferents.

A l’hora d’analitzar les fonts internacionals d’on beu el catalanisme, caldrà tenir en compte que els diferents sectors del catalanisme s’han enriquit d’idees exteriors per dos motius diferents, però no contradictoris: uns, els independentistes, han buscat a l’exterior models per alliberar se, d’altres, el catalanisme en general, models de societat útils per a modernitzar el país.

El moviment independentista

Històricament, el moviment independentista, encara mai ha estat majoritari ni a Catalunya ni en el conjunt del catalanisme, ha buscat models més enllà de les nostres fronteres per aplicar-los a Catalunya. Des de principis del segle XX, quan podem considerar que neixen els primers grups que reivindiquen la independència de la nació catalana, es busquen exemples a nivell internacional per construir el discurs, les estructures, la manera de lluitar o els símbols  (…)