Durant els 23 anys de govern del president Pujol, reclamar més autogovern era l’eufemisme que s’utilitzava per dir que no estàvem prou satisfets amb l’encaix amb la resta de l’Estat. L’acció política catalana, és a dir, el tradicional catalanisme polític, passava per contribuir a la modernització d’Espanya i a fer pedagogia sobre el que volia dir ser català.

Però així com quedava clar quin era el futur que es volia per a l’Estat, no érem capaços de concretar el mateix per a Catalunya. I aquesta aposta, després de 23 anys, ha estat, en paraules del mateix president Pujol, un fracàs. Espanya s’ha modernitzat, hi hem contribuït i, mentre hi contribuíem, en fèiem pedagogia.

Era un pacte en el qual l’acord tàcit residia a respectar-se un cert lideratge: per a Madrid, la política, per a Barcelona, l’economia. Avui, les coses han canviat molt.