Ponència: Globalització,neoliberalisme i crisi (2008)
Autor: Javier Martínez Peinado
Assessorament lingüístic: Mar Olivé
Disseny coberta: Xavier Badenes
Fotografia coberta: Jordi Serrano
Idea original: Jordi Serrano
Direcció de la col.lecció: Judith Calabria i Luis Juberías
El present article té el seu origen en la meva intervenció en la taula rodona organitzada per la UPEC el passat mes de juliol i que duia per títol: “Globalització com a coartada del neoliberalisme?”1. Posteriorment, quan pensava presentar el material corresponent, va semblar més convenient ressituar les reflexions que aleshores vaig plantejar en el marc de la crisi actual, que tant fa i tant farà parlar. Però més que una anàlisi d’aquesta, miraré d’articular la resposta (negativa) que aleshores vaig donar a la pregunta del títol de la taula amb les sortides que s’entreveuen, tot i que només sigui per la lògica de les forces enfrontades en elles.
Vaig afirmar, i afirmo, que la globalització és alguna cosa més que la política o la ideologia neoliberal. El que anomenem globalització és l’expressió del capitalisme global, i, com a procés, és el conjunt de mecanismes operants en el capitalisme per transitar des d’una base internacional a una base global. Què significa aquest “global”? Doncs que el capitalisme, en tant que (i)relació social, en tant que (ii)mode de producció, distribució i consum i en tant que (iii)sistema mundial de formacions socials, transcendeix els marcs nacionals de definició i d’operativitat. Això és el que vol expressar l’esquema 1, que ve a reflectir la realitat de la globalització:
És una realitat (i no una política o ideologia) el que es globalitzen les relacions socials intercapitalistes i de capital/treball, constituint-se així classes socials globals, la qual cosa no vol dir que no es mantinguin diferències “ètnic-culturals nacionals” en funció dels avantatges que elles tinguin per al capital global (diferències salarials, especialització, etc.). Però la competitivitat i l’assalarització ens mostren a les clares com van adquirint aquest caràcter global, des de la “disciplina de mercat” empresarial (les decisions s’han de prendre amb criteris de finançament, localització, costos, etc. globals, perquè així també el fan els competidors), fins a la competència entre treballadors globals, es moguin o no espacialment (tan global és un camperol xinès que emigra a les zones industrials del sud-est, com el treballador que treballa, sense moure’s, en una multinacional a Barcelona, com un emigrant llatinoamericà que ha vingut a treballar l’agricultura a Lleida) (…)