La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) celebra la seva desena edició en un any en que coincideixen vectors ben diversos que van des de l’ascens alarmant electoral de l’extrema dreta a Europa fins a les tensions bèl·liques a diversos indrets del món, entre els quals Ucraïna, passant pel debat sobiranista a Escòcia i Catalunya.
Tots aquests fets es produeixen en el llarg i tremendament dur marc d’una crisi econòmica internacional que, en el cas europeu, ha estat tractat amb polítiques conservadores d’austeritat a ultrança que, en nom d’un pretès rigor, estan assolint un fracàs històric, al mateix temps que recomponen el repartiment de poder i riquesa en benefici d’una minoria i imposen privacions i retallades a la immensa majoria.
En efecte, sis anys després de la caiguda de Lehman Brothers, resten pocs dubtes de que l’instrumental adoptat per l’Europa liderada per la senyora Angela Merkel i executada per la Troika, basat en la reducció de la despesa pública –especialment la social- amb la intenció d’abaixar els dèficits públics dels països membres, no sols no aconsegueix el seus objectius declarats, sinó que destrueix les capacitats de revitalitzar els teixits productius dels països on més s’aplica.
La crueltat innecessària aplicada sobre els països del sud d’Europa està generant atur, pobresa i reducció de la inversió pública i dels serveis de l’Estat del Benestar. Per contra, es rescaten els bancs amb diners públics i, per tant, s’ajuda als seus propietaris i als creditors dels països del Nord, en un exercici evident de socialització i nacionalització de les pèrdues.