La llarga i dura crisi econòmica avença destruint llocs de treball, reduint els serveis públics i potser fins i tot convertint tota una generació jove en generació perduda. És descoratjador comprovar com a la Unió Europea es segueixen aplicant les polítiques oposades a les que necessitem, consagrant l’austeritat a tota costa en la despesa pública com un mantra indiscutible i als mercats, opacs i anònims, com els jutges de qualsevol política.
En aquest context, el rescat d’Espanya acordat el passat 9 de juny no és més que un pegat temporal que ajorna la solució dels problemes i augmenta la submissió a unes polítiques errònies.
Els resultats, cinc anys després de les primeres manifestacions de la crisi, són evidents: recessió econòmica i regressió democràtica. I, a sobre, la dreta aprofita per socialitzar la culpa –“hem estirat més el braç que la màniga”, “hem viscut massa bé”…- i per endegar una ofensiva en tots els àmbits en benefici d’un ajustament de comptes contra els drets socials i, també, contra aquells que els defensen, com ara els sindicats i la resta de moviments socials progressistes.
Al maig del 2010 el govern espanyol va cedir a les pressions internacionals iniciant les retallades i altres reformes regressives per acabar munyint/ acordant un pacte constitucional urgent que va limitar les capacitats públiques per respondre les crisis amb estímuls; l’any 2011, el govern català va endurir les retallades, sense respectar cap línia vermella i amb una agenda oculta destinada a dirigir la demanda de serveis sanitaris i educatius cap al sector privat; finalment, ja l’any 2012, el nou govern espanyol ha portat al paroxisme la reducció del sector públic, ha imposat la reforma laboral i ha generat o tolerat episodis vergonyants a àmbits tan diversos com les finances (Bankia i altres socialitzacions del deute privat), la justícia (cas Dívar i contrareforma Gallardón), la sanitat (copagament), els mitjans de comunicació (assalt a TVE), les autonomies (amenaça d’intervenció), el frau fiscal (premiat amb una amnistia) o fins i tot la monarquia (safari a Bostwana).