Fa temps ja que la novel·la policíaca va deixar de ser un mer divertiment. Els temps en què es convidava el lector a ser més llest que l’autor, a sortejar les trampes que aquest li posava en el camí de la lectura per mantenir-lo distret i en suspens mentre tingués la novel·la davant els seus ulls han quedat enrere. Per evadir-se de la realitat es va inventar la tele, i aquesta compleix la seva comesa de manera tan cutre com eficaç.

S’han acabat, doncs, els dies d’Agatha Christie i els seus semblants. Poirot i Mrs Marple han quedat com a exemples, això sí, il·lustres, d’una literatura que ha pres un nou rumb. Tot i que la cosa no és tan senzilla com sembla, perquè el gènere sempre ha estat divers, tan divers que ha pres, aquí i allà, cognoms diferents, tan diferents com les realitats a les quals representen.

Tot va començar quan a Edgar Allan Poe se li va ocórrer iniciar (…)