Introducció

No m’estendré en els múltiples diagnòstics de la crisi financera que afecta tot el sistema financer, ni a les falles de mercat o a les males pràctiques quant a l’avaluació i gestió de riscos de la major part dels agents financers i a una clara passivitat del supervisor pel que fa a la regulació prudencial, tot i que malgrat la llei d’autonomia de 1994, quant a regulació i supervisió de les entitats de crèdit està sotmès no només a les lleis, sinó també a les disposicions emanades pel govern.

El regulador no va fer res per limitar la proactivitat creditícia, en particular pel que fa a la inversió immobiliària, especialment a l’adquisició de sòl i de finançament del crèdit promotor i a la construcció.

Tampoc es feu res per limitar l’allargament sense límit dels anys d’amortització dels préstecs hipotecaris que va permetre l’encariment astronòmic dels actius immobiliaris, (…)