Aquests dies tenim una allau de notícies relacionades amb la corrupció, sobretot centrada molt especialment en el PP. Crec que hem sobrepassat el límit de saturació que estem en disposició de processar. De fet ja fa molts mesos, molts anys, que estem sobrepassats. Quan vaig veure que Luis Bárcenas tenia, només a Suïssa –ves a saber quants diners té en total– 47 milions d’euros, vaig pensar: això té unes dimensions colossals! Recordem que aquest presumpte senyor era ni més ni menys que el comptable del PP. Els càlculs que vaig fer van ser els següents. En primer lloc ho vaig comptar en pessetes, sí soc antic: 7.802.000.000. En segon lloc vaig fer el següent raonament. Aquest individu controlava els ingressos il·legals del PP i se’n quedava una part. Quina part devia ser? És impossible saber-ho, però no crec que es pogués quedar més del 10% de diners que ingressava el PP sense que algun superior no s’emprenyés. Per tant el que ingressava el PP en diner negre devia ser, almenys, 470 milions d’euros, és a dir 78.020.000.000 de pessetes. Ostres, Ostres, Ostres! Per tant hi havia moltes, però moltes empreses donant diners. No és estrany, era l’època de gran obres per tot arreu.

Però ara, amic lector, segueix-me en aquest raonament. Algú pot creure que tots aquests implicats podien fer aquestes activitats sense saber-ho José María Aznar i Mariano Rajoy? Qui podia negociar les obres i les comissions amb aquestes empreses que surten als sumaris? Tenim a més la prova del nou, les imatges que veiem de tots els implicats en aquestes diverses trames de corrupció del PP, són les de la macroboda de la filla d’Aznar.

El més sorprenent però és que el PSOE i Ciutadans en vistes a aquest espectacle dantesc continuïn mirant cap a una altra banda i d’alguna forma validant una situació insostenible des de qualsevol punt de vista moral.

I la darrera pregunta, per què passa això? La resposta per a mi és diàfana, si haguéssim tirat a terra la creu del Valle de los Caídos i ho haguéssim convertit en un monument a les atrocitats del franquisme amb un tracte similar als camps de concentració nazis, això no passaria. Fan el mateix, exactament que el que feien els franquistes. L’empresa que va construir el Valle de los Caídos era Huarte, que és ni més ni menys que la H de OHL l’empresa constructora que donava diners Ignacio González i al PP de Madrid. El llindar ètic que posem en la nostra mirada cap al passat és la que projectem cara al futur.