UPEC > QUI SOM

“Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”

Els inicis de la UPEC

L’11 de novembre de 2004, un grup de persones compromeses amb les polítiques d’esquerres i vinculades als àmbits social, intel·lectual, polític i acadèmic van constituir la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (la UPEC) com a resposta a la necessitat d’omplir un buit pel que fa als escenaris de debat plurals dels sectors progressistes a Catalunya.

Fills i néts de les aspiracions de les classes populars catalanes del s. XIX

La gent de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya ens declarem fills i néts de les aspiracions de les classes populars catalanes del segle XIX, plasmades en el seu vell lema Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços, fills i néts de l’esforç de la primavera republicana dels anys trenta on s’anunciava que Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència i fills i néts de l’antifranquisme social i polític que aconseguí reconstruir la raó democràtica al nostre país. Volem que el llegat del passat també teixeixi el nostre present cap al futur.

Espai d’intercanvi per la transformació social

La UPEC crea un espai d’intercanvi entre ponents i participants que combina la reflexió i l’aprenentatge per tal de plantejar propostes pels reptes que té Catalunya. Establint, d’aquesta manera, les bases per construir una societat millor apostant per la transformació social. Així mateix, la universitat progressista contribueix a enfortir els mecanismes de difusió, reflexió i elaboració de la cultura i les idees de les esquerres catalanes.
El programa docent de la UPEC té dues característiques bàsiques:

  • Contribuir al desenvolupament de la cultura democràtica d’esquerres
  • Participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des d’una perspectiva estratègica d’esquerres

Manifest fundacional

Els i les signants d’aquest manifest recolzem la iniciativa d’un grup de ciutadanes i ciutadans de posar en marxa una nova Universitat d’estiu a Barcelona que permetia plegar anualment alumnes i ensenyants, intel·lectuals i artistes, al voltant de les idees de llibertat, pau i igualtat.

A Catalunya i a Europa en general existeix avui un grup molt ampli de persones disposades a manifestar-se per un món millor, però també es corre el risc de noves frustracions, de noves energies perdudes. Es constata doncs la necessitat d’aglutinar esforços per donar consistència cultural als nous moviments, caracteritzats per la dispersió, amb l’objectiu final que les voluntats de canvi social tinguin un impacte en la realitat concreta de les coses. Els canvis socials en profunditat no són fruit de la inèrcia, sinó de l’acció continuada en el temps d’organitzacions, de canals estables a través dels quals fer circular les idees més innovadores en el terreny de la prosperitat econòmica i l’emancipació social.

En el cas concret de Catalunya, els nous moviments, que es poden caracteritzar vagament com d’esquerra emergent, haurien de ser el nucli d’un suport crític a una majoria d’esquerres, el nucli d’una majoria social que garantís la realització d’un programa viable d’esquerres, centrat en la igualtat, la construcció i consolidació de l’estat del benestar, la participació, la nova gestió del territori. Una majoria social catalanista d’esquerres que es reconegui en la memòria històrica anti-franquista, en el record d’aquells que van ser perseguits i oprimits per la brutal dictadura que va tenir emmordassats i humiliats els pobles d’Espanya després de la Guerra Civil. Catalunya, i Barcelona en especial, han estat històricament el bressol i escenari destacat de moviments emancipadors de diferent signe. Aquesta tradició progressista va aconseguir un dels seus objectius històrics a finals de 2003, amb el resultat electoral i el posterior acord que van portar a la constitució d’un govern catalanista i d’esquerres.

Desitgem que l’actual majoria al Parlament de Catalunya sigui una coalició estable no només de partits, sinó també de ciutadans i ciutadanes, respectant l’important paper que cada partit, com a representant legítim d’una trajectòria fecunda, ha de seguir jugant. Catalunya i Barcelona han estat a més motor en el passat recent de grans mobilitzacions democràtiques i pacifistes. Sectors molt nombrosos de les noves generacions s’han mobilitzat reclamant una globalització diferent, una democràcia millor i un món en pau. Volem que aquestes mobilitzacions siguin no un fet aïllat, sinó part d’un esforç permanent que porti a resoldre els problemes de la societat en una perspectiva de llibertat, igualtat i pau. L’elaboració i difusió d’idees, l’intercanvi entre ensenyants i alumnes, la reflexió i l’aprenentatge per resoldre aquests problemes han de ser una part notable de l’esforç continuat per una societat millor. Els mecanismes de difusió cultural, de reflexió i elaboració d’idees, de les esquerres catalanes són avui dèbils, i pensem que una iniciativa com la que recolzem, una nova Universitat d’estiu a Barcelona, pot contribuir a enfortir-los.

La llavor emancipadora que van sembrar Pi i Margall i Narcís Monturiol no distingia entre acció i reflexió. El seu llegat és que no hi ha res més pragmàtic que una bona idea. Els i les signants donem suport a aquesta iniciativa perquè creiem que pot ser clau per enllaçar amb la tradició de Valentí Almirall i dels federalistes del segle XIX que van formular el primer catalanisme polític, d’orientació solidària i progressista. És la tradició de Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret, fundadors de la Unió Socialista de Catalunya; dels Presidents de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i Lluís Companys, fundadors de l’Esquerra Republicana de Catalunya; i del vast moviment popular que culminaria l’any 1931 amb la instauració del primer autogovern català després de 1714: la Generalitat republicana, presidida per Macià i per Companys, sempre amb governs de composició republicano-socialista. És la tradició de Joan Comorera, fundador del PSUC, el decisiu partit dels comunistes catalans; i de Joquim Maurín i Andreu Nin, fundadors del POUM, que van plantar cara a l’estalinisme i ens van deixar un llegat extraordinari de coratge moral; també és la tradició de Federica Montseny i els i les anarquistes; de Maria Aurelia Capmany i les feministes que han obert camí per avançar cap a la igualtat real; la tradició de Joan Reventós, d’Antoni Gutiérrez Díaz, Jordi Carbonell i de tots aquells que van encapçalar la llarga resistència del nostre poble contra la dictadura, fins a desembocar l’any 1971 en la creació de l’Assemblea de Catalunya i, ja en plena transició, en la candidatura àmpliament majoritària de l’Entesa dels Catalans al Senat, integrada per PSC, PSUC i ERC. És la tradició que ha fet possible un govern catalanista d’esquerres i que ha fet que l’Entesa Catalana de Progrés aconseguís una gran victòria en les eleccions al Senat de Març del 2004 en les quatre circumscripcions catalanes.

Enllaçant amb aquesta tradició, Catalunya ha d’esdevenir una punta de llança en favor de les millors causes de la humanitat. Per això som partidaris d’una universitat d’estiu a Barcelona en favor de la llibertat, la pau i la igualtat, una universitat oberta i internacional al servei del poble.

Sovint els interessos dominants aconsegueixen que els temes de debat que els són predilectes siguin els que s’imposen. Nosaltres volem centrar els nostres temes d’estudi i debat en aquelles grans qüestions socials d’avui que més preocupen als sectors populars: estat del benestar; globalització; relacions internacionals; sobiranies i federalisme; pacifisme; nous models d’empresa; economia de la pobresa i la desigualtat; noves formes de col·laboració entre sector públic, privat i tercer sector; immigració; medi ambient.

Proposem doncs i recolzem la idea d’una Universitat d’Estiu internacional, que se celebri anualment a Barcelona. Una universitat de l’esquerra plural, on se celebrin cursos amb rigor acadèmic i profunditat cultural, amb una àmplia participació dels ciutadans i ciutadanes. Aquesta nova Universitat pot ser lloc de visita obligada per a la joventut progressista de tot Europa que aspira a un món millor i a una acció política basada en les idees de llibertat i igualtat.

Fem una crida a institucions, partits polítics, fundacions dels partits, organitzacions sindicals, i líders polítics, a recolzar amb energia la iniciativa d’una Universitat d’estiu a Barcelona basada en les idees defensades en aquest manifest.

Signen:
Carles Martí, Dolors Camats, Francesc Trillas, Isabel Ribas, Jaume Collboni, Joffre Villanueva, Jordi Miralles, Jordi Serrano, Jordi Vilardell, Josep Fontana, Lourdes Rios. Oriol Illa, Raimon Obiols, Santiago Castellà, Vicenç Navarro, Xavier Bretones, Xavier Ferrer

Data de fundació:
11 de novembre de l’any 2004