L’edició del 2018, la XIV edició de les jornades de la UPEC s’ha realitzat en un any trepidant. Ha estat difícil abstreure’s de les conjuntures ineludibles per intentar fer debats d’alçada, que transcendeixin el curt termini. Creiem que ens n’hem sortit força bé.
Estem assistint a una hegemonia dels valors de l’esquerra en el poble de Catalunya, com només havia passat a la transició. Cal que l’esquerra actuï amb intel·ligència per passar de l’hegemonia dels valors a les polítiques pràctiques des de les institucions. Encara hi ha dificultats. Pel que fa als continguts, cal dir que hi ha hagut espai per la reflexió de molts temes i molts àmbits. Aquest any ens hem centrat en el món del treball.
Hem consolidat el gran salt realitzat l’any anterior pel que fa a l’organització i pel que fa a la difusió i abast dels debats i conferències de la UPEC. Hem continuat fidelitzant i consolidant el públic que ja ha assistit a alguna de les edicions anteriors. La quantitat de persones que hi han assistit ha estat la més important en la llarga història de la UPEC, a més cal sumar-hi l’streaming, molt millorat.
Hem continuat retransmetent en diferit en les dues setmanes posteriors en obert pel PuntAvuiTV, senceres totes les jornades. En fi, l’abast de les XIV jornades de la UPEC ens ha de fer necessàriament una valoració molt positiva.
John Carlin, Gerardo Pisarello, Juan Carlos Monedero, Albert Martín, Javier Pérez Royo, Oleguer Presas, Vicenç Navarro, Eduard López, Montserrat Tura, Mireia Vehí, Salvador Illa, Paola Lo Cascio, Javier Pacheco, Camil Ros, Laura Rosel Alena Arregui, Carles Santacana, Oriol Lladó, Bruno Estrada, Sara Berbel, Lamine Sarr, Mònica Clua-Losada, Berta Barbet, Arantxa Tirado, David Casassas, Núria Lozano, Antoni Gutiérrez-Rubí, Cristina Santos, Joaquín Pérez Rey, Sara González
La gent de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya ens declarem fills i néts de les aspiracions de les classes populars catalanes del segle XIX, plasmades en el seu vell lema Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços, fills i néts de l’esforç de la primavera republicana dels anys trenta on s’anunciava que Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència i fills i néts de l’antifranquisme social i polític que aconseguí reconstruir la raó democràtica al nostre país.
Volem que el llegat del passat també teixeixi el nostre present cap al futur.
