10 de maig de 2021 Drets cívics i socials, Memòria històrica, Pensament crític
L’actualitat de la Comuna
Miguel Salas, vicepresident de la fundació, sindicalista i del Consell Editorial de Sin Permiso, escriu aquest article publicat originalment a Sin Permiso sobre l’actualitat de la Comuna de París on ens explica com idees de fa 150 anys segueixen més vigents i necessàries que mai per dur a terme un projecte emancipador.
La magnitud y grandiosidad de la gesta de los comuneros de París, su enfrentamiento con el Estado, la democracia directa (participación y revocabilidad de los electos) y las medidas igualitarias y fraternales que empezaron a poner en práctica dejaron en segundo plano el análisis municipal, comunal, de su epopeya.
per Adelina Escandell
Els docents tenim la responsabilitat de promoure valors democràtics i enfrontar-nos al pensament absolut, binari, racista, xenòfob i misogin. És cert que la responsabilitat del que passa a la societat no pot recaure en el món educatiu, però també que aquest no pot rentar-se’n les mans i pensar que no pot intervenir en la Història.
1870 Julio: Napoleón III declara la guerra a Prusia. Los trabajadores franceses intentan resistir y se dirigen a los de Alemania: “Hermanos, protestamos contra la guerra; queremos paz, trabajo y libertad. Hermanos, no escuchéis las voces a sueldo que tratan de engañaros …
Todo empezó un 18 de marzo de 1871. Por primera vez en la historia el pueblo trabajador tomó en sus manos su propio destino y abrió el camino para una nueva etapa de la humanidad. 150 años después sigue siendo un acontecimiento histórico que atrae todas las atenciones, ya sea para recordar, preguntarse…
Las «lunas y los días» nos traen de vuelta al aniversario de la tragedia más grande de los tiempos modernos, la Comuna de París de 1871, y nos plantean de nuevo a todos los socialistas la periódica tarea de celebrarla a la vez con entusiasmo e inteligencia. A la fecha las insolentes calumnias con las cuales se atacó a la causa, momentáneamente fallida…
El 18 de marzo de 1871, artesanos y comunistas, obreros y anarquistas, tomaron la ciudad de París y establecieron la Comuna. Este experimento radical de autogobierno socialista duró setenta y dos días antes de ser aplastado por una masacre brutal que instituyó…
L'any 1917 Marcel·lí Domingo que acabarà essent ministre d'instrucció publica durant la II República deia: «Però no es Catalunya qui vol separar-se d'Espanya. Al contrari. És Catalunya qui demana en veu alta el que tot Espanya demana en veu baixa». Un aragonès em va dir: «A ver si us vaís y despues Aragón se federa [...]
Hi ha molta gent que es posa nerviosa en llegir o sentir la frase «eixamplar la base»: no en volen sentir a parlar. Bé no hi ha cap opció política que aspiri a canviar les coses –en cap sentit– que no vulgui ser més gent: més dirigents, més simpatitzants, més militants, més votants, i en [...]
Imaginem que en un país els jutges retorcessin les lleis fins a extrems insospitats i fiquessin a la presó cantants. Diríem que hi ha jutges que no respecten els drets humans universals, que no respecten els elements centrals de la Constitució espanyola que diu en l’article 20 «Libertad de expresión. Se reconocen y protegen los […]
Deixa un comentari