Carta de Jordi Serrano als amics de la UPEC

Carta de Jordi Serrano als amics de la UPEC

Amics i amigues de la UPEC,

Ha arribat l’hora de finalitzar la meva etapa com a rector de la UPEC. Vaig ser un dels fundadors de la UPEC fa vint anys. Una idea de Raimon Obiols i Antoni Gutiérrez Díaz va ser agafada al vol per Quico Trillas i qui subscriu aquesta carta. Vam anar a buscar un equip de gent al voltant de UGT, CCOO, ERC, ICV, PSC i un grapat de gent independent i d’entitats d’esquerres. Al cap de tres anys em van demanar de ser el rector. I des d’aquells dies fins avui son 16 anys al capdavant de la UPEC.

En l’assemblea en què vaig ser escollit vaig dir que volia obrir la UPEC a totes les opcions d’esquerres fins al límit. La idea era la del Partit Comunista Italià dels anys setanta, quan es va obrir a les organitzacions de la seva esquerra i als moviments socials “nous” no encabits en la cultura comunista del moment. Van invitar-los a debats a les festes de L’Unità durant un parell d’anys. Aquest objectiu s’ha aconseguit a bastament. Crec sincerament que no queda cap grup o idea d’esquerres que no s’hagi convidat a la UPEC. Fins i tot en les darreres jornades una assistent es va queixar que als debats del 2023 hi havia ponents que deien coses diferents i contradictòries. És clar. De fet a algun participant que se’m queixava de que algun ponent no li agradava, li vaig dir que a mi em passava el mateix i que l’única solució era que jo sol fes les trenta ponències i que tot i així probablement en algunes coses estaria en desacord amb mi mateix.

Poc podia saber en aquells dies que tindríem Concita de Gregorio, la directora precisament del diari L’Unità, l’any 2011 fent la conferencia inaugural.

Al principi cada vegada que invitàvem un ponent havíem d’explicar qui érem els de la UPEC, ara no fa falta. Alguns ponents ens han dit que van venir de joves a escoltar debats i conferencies. Sentim un gran orgull. Comptem a més amb una gran biblioteca de centenars de vídeos de ponències, moltes d’elles del més gran nivell.

Per la Junta de la UPEC hi ha passat moltíssima gent, d’entitats, de partits, de sindicats i d’activistes de tota mena. I cal posar per davant a la gent que amb molt esforç i dedicació ha posat la logística, la gerència econòmica, el web, l’streaming i els deu-mil detalls que es necessiten per organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. Les coses no surten bé per causalitat.

Hem passat per moltes crisis, la primera va ser quan ens vam quedar sense suport institucional per culpa de CiU i el seu increïble sectarisme. Vam superar aquesta crisi fent quatre jornades de la UPEC sense diners, només amb voluntarisme. La segona la crisi del covid. Fins i tot vam fer jornades confinades on tothom, ponents i participants es van connectar des d’un ordinador a casa seva!

A Catalunya en aquesta etapa hem passat pel 15M i la seves conseqüències amb l’avantatge que quasi tots els líders catalans havien passat com a ponents els anys anteriors de 2011. Vam copsar bé que passava alguna cosa. I també la gran etapa de mobilitzacions iniciades al juliol de 2010 i les subsegüents fins l’1-O on també vam comptar amb Muriel Casals i Carme Forcadell. La Junta de la UPEC hi hem navegat amb molt de risc i encert. La UPEC va continuar mercès a l’extraordinària tolerància i bonhomia dels seus membres. Ha estat potser l’únic espai que mai s’ha trencat. Un gran mèrit del que ens n’hem de sentir orgullosos davant d’un panorama massa vegades poc amable amb la discrepància.

Vull dir també que no busquem grans èxits valorats en visites al nostre canal UPEC. Ho sabem fer ,de muntar espectacles on la gent perd l’educació. Algun cop ha passat quan les coses precisament no han sortit bé. El soroll pel soroll mai no conjunta bé amb la qualitat.

Vull fer un elogi del debat, la política i de la cultura. La societat en la que vivim rebutja la cultura i la política. Crec que en aquests vint anys la UPEC ha demostrat que el debat, la política i la cultura interessen. Potser sí que hi ha un cert cansament de la politiqueria i del periodisme de declaracions. Però en primer lloc podem dir que hi ha molta gent molt preparada, alguns d’ells s’han dedicat tota la vida a estudiar una qüestió concreta i que ens la regalen en forma resumida i assequible, com ha de ser una universitat popular. En segon lloc hem tingut activistes, moltes vegades gent molt humil, que ens han traslladat experiències concretes, algunes molt colpidores i enriquidores. Un dels encerts de la UPEC és haver portat persones molt preparades i mai no els hem preguntat què voten ni els hem posat límits a la lliure expressió d’idees. Alguns ponents m’ho han preguntat i la resposta ha estat sempre la mateixa aquesta és una universitat popular lliurepensadora. Tenim veneració pel coneixement i un rebuig patològic sobre la superficialitat i l’esperpent. Tampoc ens hem fixat en la ideologia concreta dels ponents. Hem intentat això si, que fossin d’esquerres. Fins i tot en alguna ocasió hem portat ponents al límit, però cal reconèixer que han fet un gran esforç en palesar la seva part més progressista. El conreu de la cultura avui és anar totalment a contracorrent, però val la pena. Quan alguns dirigents d’esquerres es queixen que els mitjans de comunicació no es fan ressò de les seves idees i propostes, cal dir-los que la resposta hauria de ser crear les mils flors de les mil UPECs. Això és com plantar alzines: lent i delicat.

Hem estat una gran universitat popular. Ha vingut el més preuat de l’acadèmia i hem tingut moments estel·lars amb intervencions de Josep Fontana, Concita de Gregorio, Jean Bricmont i dues intervencions que van ser en realitat de comiat del que ens en vam adonar mentre parlaven: la de Miquel Caminal i la de Toni Domènech.

Hem fet un gran esforç en rebaixar l’edat dels participants (vam assolir una gran quota l’any 2022 un 27%, quasi el doble del que representen els joves a la societat catalana un 14%) i en la Junta hi ha 6 menors de 35 anys, un 31%, tot i que es preveu augmentar la seva presencia.

A la Junta de la UPEC mai hem votat. He intentat sempre la recerca constant del consens.
Marxo sense que ningú m’ho hagi demanat, però he pensat com fer-ho. Marxem els pioners però queden les institucions. He esperat a que la UPEC tingués un moment dolç Dilluns la Junta va proposar el João França com a nou rector, una persona de les més compromeses amb la UPEC des de fa deu anys, periodista i activista, i molt molt llegit i preparat. Però aviso que no penso morir-me de moment i donaré tot el suport possible des de fora a la junta i al nou rector si m’ho demanen.

L’any 2023 han participat en les dues jornades 1.460 persones, una gran dada. I el canal de YouTube de la UPEC ha tingut aquest any, fins ara, 7.500 entre totes les tres activitats organitzades.

Vagi per endavant un gran agraïment a les desenes de persones que han organitzat les jornades des de la Junta en aquesta darrers setze anys i als partits, sindicats i entitats que han confiat en mi durant aquest temps. A l’equip tècnic que ho ha fet possible i també als 700 ponents, i sobretot a les més de 24.000 persones que heu assistit a les 530 activitats de tota mena organitzades per nosaltres. I més de 80.000 visites al canal de YouTube de la UPEC.

Faig un prec a la responsabilitat històrica de tots plegats, i és que recolzeu amb totes les forces al João França i li doneu la mateixa confiança que heu tingut amb mi i que jo us agraeixo infinitament. Necessitarà confiança i suport. Es necessària per aquest nou viatge que ens conduirà a noves aventures.

Vosaltres, els que heu assistit a alguna activitat de la UPEC sou el millor del país, la gent de la cultura i la preocupació social i política.

Ara un cop passades les crisis i en un moment dolç, vull donar pas a una nova etapa que significa un relleu generacional de trenta anys. Me’n vaig content, satisfet i molt agraït a tots vosaltres que sou la raó de ser d’aquesta avui ja gran universitat popular de Catalunya

Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la
pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència.
El Federal de Sabadell, 2 de maig de 1931

Jordi Serrano Blanquer, rector emèrit de la UPEC