Al Parlament de Catalunya es va celebrar un ple monogràfic sobre drets de les dones a petició del Parlament de les Dones que es va celebrar l’1 de juliol amb diputades i representants del Consell Nacional de les Dones de Catalunya. I també tot de mocions al voltant del tema de la violència masclista. Per fi un tema «normal» dels que haurien d’estar parlant els nostres parlamentaris. En el debat del ple la intervenció del president Torra va dir«els homes hem de perdre la por a perdre el domini de gènere». Crec que no té raó, els homes amb el feminisme no tenim res a perdre sinó tot a guanyar. Els homes què podem perdre amb l’aplicació pràctica del feminisme? Hi he estat pensant i només em venen al cap conceptes relacionats amb el poder i la dominació, però cap amb relació a una vida plena. Els homes, en la mesura que s’han anat igualant les relacions de parella, han descobert coses tan bàsiques com els propis fills, han descobert el plaer de cuinar, d’unes relacions de parella de tu a tu, d’unes relacions sexuals lliures i plaents per a ambdues parts.

El president, en canvi, va dir, amb raó, que «cal desaprendre per tornar a aprendre». I en general va fer un bon discurs molt lluny del que hagués pronunciat sobre el tema Jordi Pujol, per exemple. Va citar Dolors Montserdà com a feminista, que és com citar a Francesc Cambó com a obrerista, però es va redimir quan va citar també Teresa Claramunt. Amb això ho perdono tot.

Em trobo amb un conegut i em diu que s’ha de vigilar amb el feminisme radical, ja que ha provocat la reacció d’un percentatge molt alt d’homes que se senten amenaçats. Quedo estabornit. Hi ha homes que en comptes d’estimar les dones volen dominar-les, tenir-les a la força. Em sembla un argument horrorós, és com si fotéssim la culpa als jueus de l’existència dels nazis. El feminisme radical és bo. Vol dir que és un feminisme de veritat que vol anar a la rel de la desigualtat i combatre-la.

Si hi ha homes que tenen por de les dones, jo tinc un remei: que vagin al psiquiatre i que facin unes quantes sessions de teràpia. Potser descobriran que tenen unes quantes patologies que els fan infeliços i que fan infelices les dones del seu voltant.

Quedo parat amb arguments d’aquesta mena avui. Aquesta és potser la raó que moltes dones no entenguin per a què serveixen els homes, més enllà de la relació física. Per tenir fills hi ha altres solucions. Cada dia hi ha més dones heterosexuals que viuen soles, no per manca d’oferta, que diria un neoliberal, sinó perquè, diuen, no els surt a compte el cost/benefici. No m’estranya. I no parlem de la por que cada dia més estan generant els homes que maten les dones. Les dones han anat fent el camí cap al futur i un percentatge molt més alt d’homes dels que em pensava estan encallats en el passat, en la tristor i voldrien tornar a les cavernes. Sortosament ja no es pot.