Ponència: “Centenari de la Revolución Bolxevic”

Autor: Toni Domènech

Filòsof, editor general de la revista sinpermiso

“L’experiment bolxevic, la democràcia i els crítics marxistes del seu temps”

El text que es reprodueix a continuació és la base escrita ampliada de la conferencia que Antoni Domènech va pronunciar a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) el passat 7 de juliol de 2017, en el marc de ls XIII Jornades que van incloure una mesa de deba sobre el Centenari de la Revolució Bolxevic i en el qual van intervenir, a més del filòsof i editor general de Sin Permiso, Antoni Domènch, Soledad Bengoechea. Historiadora, Maria Cruz Santos. Historiadora i Miguel Salas sindicalista.

La conferència va ser seguida d’un llarg i animat debat, que ha tractat d’incorporar-se ara al cos del text final i, sobretot, a les notes a peu de pàgina. La present ponència fou revisada per l’autor. En molts sentits, la Revolució Russa d’Octubre de 1917 va ser l’esdeveniment més determinant del segle XX. El mínim que es pot dir del seu esclat és que va ser inesperat. No menys sorprenent va resultar per als seus coetanis el seu afermament i la posterior consolidació del poder bolxevic enmig de totes les calamitats imaginables, inclosa una espantosa guerra civil contrarevolucionària fomentada, primer, per l’Estat Major d’una Alemanya Guillermina (per Guillem II de Prússia NdT) agonitzant i, després, per les potències vencedores de l’Entesa o “Entente” (França, Anglaterra i els EUA), que es va saldar amb no menys de 8 milions de morts entre baixes en combat i víctimes de fam.