Moltes gràcies a la UPEC per convidar a l’Assemblea Groga de Gràcia. No estem molt acostumades a participar en espais com aquest. Ens fa molta il·lusió i molt respecte. Esperem que la nostra aportació, feta des de la mirada de barri, de mares i mestres, sigui del vostre interès.

Començarem la nostra intervenció amb una breu anècdota. Fa unes setmanes va venir a fer una xerrada a un centre del barri el director d’un institut que es troba a l’avantguarda del que avui anomenaríem innovació educativa. El propòsit de la xerrada era presentar-nos el projecte i la trajectòria del seu institut com a exemple de proposta innovadora a secundària. Gairebé tot el que es va explicar va ser increïble —organització, implicació del
professorat, resultats, connexió amb la comunitat—, la feina que el conjunt del centre feia era excel·lent, fins al punt que realment t’entraven ganes de traslladar-te a viure a la vora del seu centre per poder assegurar als teus fills una experiència escolar tan magnífica, inclusiva i respectuosa amb els adolescents. Tanmateix, quelcom estrany planava en el decurs de l’explicació. Es parlava de “el canvi”, així, sense més, amb una fe inusual. Tothom sabia què era allò de “el canvi”, tot girava entorn de “el canvi”. “Be the change”, resava una diapositiva.