En tots els aspectes, la Rússia del segle XIX era un dels països més endarrerits d’Europa. Malgrat l’immobilisme de l’autocràcia tsarista la derrota a Crimea va fer que el tsar introdueixi petits canvis el més notable dels quals fou l’alliberament dels serfs el 1861. A la llarga aquesta decisió va donar lloc a l’emigració de bona part de la població rural a les ciutats més industrialitzades i una part notable d’aquesta emigració estava formada per dones que a la ciutat entraren en contacte amb idees i reivindicacions que aviat feren seves.

Al mateix temps a les capes de població més benestants les dones anaren augmentant la seva presència en les aules accedint d’aquesta manera a una formació que les permetia entrar en contacte amb idees i corrents polítiques contràries a l’autoritarisme que al final del segle XIX es difonien per Rússia i cristal•litzaven en noves formacions i partits polítics. En tots ells trobem presència femenina des de primera hora. Nadezhda Krupskaia, la dona de Lenin, fou membre de primera hora del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, es va afiliar fins i tot abans que el seu marit.