Començaré dient-vos que per a les dones la crisi no és cap novetat perquè podem dir que estem permanentment en crisi. Ho estàvem abans i ho estem ara. No hi ha tanta diferència. Sempre hem tingut el doble d’atur que els homes (ara, per primer cop, l’atur masculí és superior al femení a causa d’una situació conjuntural), hem cobrat molt menys, treballem més hores a la llar en tasques no remunerades… ja sabem què és la crisi perquè hem après al llarg dels anys a lluitar per sortir-ne. Per tant, el que considero rellevant no és parlar de les dones i la crisi sinó de la importància cabdal de no renunciar a les polítiques d’igualtat en temps de crisi.

I és especialment rellevant perquè certament, en temps de crisi l’economia social, l’atenció a les persones més vulnerables socialment i laboralment, així com la igualtat d’oportunitats són fonamentals per mantenir la qualitat de la vida social. (…)