Dossier especial Público

‘Quan les espardenyes trepitjaren la universitat’ ens apropa a un temps en què el somni d’un accés igualitari a la ciència i a la cultura, que seria capaç de trencar totes les barreres socials existents, semblava estar a l’abast de la societat catalana i era compartit per destacades personalitats de la vida política, associativa, cultural i científica del país. I ho fa, rescatant del pou de l’oblit dues importants experiències educatives populars que es desenvoluparen a Catalunya durant la segona República i la guerra civil.

La proclamació de la II República, el 1931, va possibilitar que institucions com la Universitat de Barcelona aconseguissin la tan anhelada autonomia i obrissin les seves portes, de bat a bat, a les demandes educatives de la societat catalana. Un dels aspectes més polèmics d’aquesta obertura va ser la posada en marxa dels Estudis Universitaris per a Obrers organitzats, conjuntament, per la Facultat de Filosofia, Lletres i Pedagogia de la UB, les associacions estudiantils d’esquerres i els principals Ateneus Obrers de la ciutat de Barcelona (Ateneu Enciclopèdic Popular i Ateneu Politechnium).

Tot i no atorgar cap títol oficial, aquells Estudis oferien als obrers de la ciutat una formació cultural i científica general sobre grans àrees de coneixement que eren impartides per prestigioses figures de la ciència i la cultura del moment com: Pere Bosch-Gimpera, Joaquim Xirau, Ambrosi Carrión, Josep Maria Balcells, Josep Xirau, Leandre Cervera i Astor, Antoni Colomer, Joan Ras Claravalls, Jaume Serra Hunter, Jaume Vicens Vives, Jaume Aimà, etc. De fet, aquests Estudis seguien la mateixa pauta que els cursos per a obrers organitzats pels Ateneus durant la dictadura, en els quals havien participat molts dels científics i intel·lectuals…