[cridamenu_catala]
Ponència: El futur del socialisme (2008)
Autor: Vicenç Navarro
Assessorament lingüístic: Mar Olivé
Disseny coberta: Xavier Badenes
Fotografia coberta: Jordi Serrano
Idea original: Jordi Serrano
Direcció de la col.lecció: Judith Calabria i Luis Juberías
El futur del socialisme
El socialisme no és una etapa final sinó un procés que s’està construint o destruint en bases diàries en el desenvolupament de les polítiques públiques. És un procés ben definit en aquella famosa frase dels fundadors del socialisme de què en la producció i distribució de béns s’hauria d’assignar aquests béns “a cada persona segons la seva necessitat” i que els recursos haurien d’obtenir-se“ de cada persona segons la seva habilitat”. Aquest principi és tan vàlid avui com ho va ser ahir o com ho serà demà. Basat en això, la socialdemocràcia europea ha anat expandint el concepte de ciutadania per incloure-hi drets socials, laborals i democràtics, i això com a part d’un procés de construir una societat en la qual tant les necessitats com les habilitats es defineixen democràticament, amb El futur del socialisme l’objectiu d’arribar a una societat sense classes, mancada de qualsevol tipus d’explotació sigui aquesta de classe, de gènere, de raça o de nació.
Amb aquesta finalitat, quatre han estat les polítiques públiques que han caracteritzat la socialdemocràcia europea. Una ha estat la universalització de drets, transformant-los en condicions de ciutadania. Per aquest motiu la socialdemocràcia ha expandit sempre aquests drets (siguin aquests socials, laborals o democràtics) a tota la ciutadania, universalitzant-los. És cert que altres tradicions polítiques com la democràcia cristiana han universalitzat també alguns drets socials però això ho han fet en gran mesura com a conseqüència de les pressions de la socialdemocràcia. A Europa, ha estat la socialdemocràcia (en la qual incloc a tots aquells partits, diguin-se com es diguin -socialistes, socialdemòcrates, laboristes o fins i tot comunistes- que han seguit les quatre polítiques públiques que estic descrivint) la qual ha universalitzat aquests drets. Com part d’aquest procés, la socialdemocràcia ha estat la major força política responsable de l’establiment de l’Estat de Benestar. En aquest aspecte recents declaracions d’alguns economistes del govern espanyol, indicant que estaven en contra de la universalització de drets socials, són inconsistents amb aquesta pràctica i principi socialdemòcrata (…)