No improviso el que diré aquí, perquè les novel·les són la meva consciència i la meva consciència són les meves novel·les, però crec que en aquests moments és necessari plantejar la diferència entre literatura negra i literatura policíaca. Dit d’una altra manera, no tota la literatura policíaca és igual, hi ha diferències molt grans dins de la denominació genèrica de literatura policíaca. De moment l’enigma que cal desfer d’una vegada es refereix al paper i la funció de la literatura i, en general, la funció que compleixen les arts en general: S’han d’emprar només per aconseguir bellesa formal? I en el meu cas, les novel·les han d’estar circumscrites només al seu propi codi intern? O per contra poden tenir un caràcter intervencionista en la història, bé sigui per criticar-la, modificar-la o entendre-la? I sobretot si el subjecte que l’escriu participa d’una concepció utòpica del món, ¿té dret a mostrar-la per mitjà de la narració?

Aquest és un vell debat, un enigma que encara està sense resoldre i que ha patit un retrocés molt (…)