[cridamenu_catala]
JORNADES 2011 > MANIFEST
“Existeix la lluita de classes, per descomptat, però és la meva classe la que la dirigeix i la que l’està guanyant”. Aquestes paraules foren dites pel multimilionari del món de les finances Warren Buffet el 2006, abans de l’inici de la crisi que travessa els nostres dies. Paraules que marquen la fi d’una il·lusió i la d’un model.
La fi de la il·lusió que les classes socials i la lluita de classes havien esdevingut ja secundàries, en una societat que arribava al seu ple desenvolupament a partir de l’expansió de la democràcia i l’estat del benestar i on la gestió i l’alternança política substituïen els grans conflictes polítics del passat.
La fi també del model sorgit després de la Segona Guerra Mundial. Aquell que, basat en un pacte bàsic entre el capital i el treball, establia com a objectiu el respecte a la propietat privada i l’increment constant de la productivitat a canvi d’acceptar una fiscalitat progressiva que redundés en una àmplia cobertura social. Si la fi d’aquesta realitat es començà a gestar ja en la dècada dels setanta és en aquests moments on ens trobem en una veritable cruïlla del canvi social, polític, cultural i de civilització. La vella contradicció entre capital i treball, pretesament superada, ha retornat amb una força inusitada i ha esdevingut més que mai una contradicció amb la mateixa possibilitat de la vida.