La UPEC va néixer l’any 2004 a Catalunya en un context marcat per l’auge d’un model de creixement econòmic basat en l’especulació, la bombolla immobiliària i la combinació entre alts nivells d’ocupació i condicions laborals cada cop més precàries. D’aleshores ençà, aquest model de creixement ha implosionat, posant al seu torn cap per avall el sistema polític que fonamentava. Així, l’increment astronòmic de l’atur, l’agreujament de la precarietat laboral i les polítiques de retallades han anat acompanyades de l’esclat de casos com més va més greus i indignants de corrupció, així com de la retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del Tribunal Constitucional i la desafecció creixent de la ciutadania vers els seus representants polítics.
Les primeres reaccions ciutadanes a aquesta situació de crisi econòmica, social i política van consistir, sobretot, en manifestacions d’enuig ciutadà. Des del “català emprenyat” fins a “l’indignat”, la caricatura habitual del ciutadà durant els primers anys de la crisi va consistir en la d’una massa de gent enfadada, malgrat que no sempre estigués molt clar amb qui o amb què ho estava. Aquesta indignació, però, va anar derivant aviat cap a diferents esclats de mobilització ciutadana. Des de les campanyes de la PAH fins al 15-M, passant per les mobilitzacions contra les retallades, en defensa del dret a decidir o l’exercici de la sobirania, les places i els carrers d’arreu del país han anat esdevenint l’escenari d’una transformació que no té marxa enrere: la transformació de la indignació en acció i alternatives. Per això, precisament, l’edició 2015 de la UPEC va dur com a lema “De la protesta a la proposta”.