Memòria 2017

Al llarg de les darreres edicions de la UPEC, el projecte d’Universitat d’Estiu Progressista s’ha anat refermant. La realitat política i econòmica del país ha donat un gir, reflex del que està passant a la resta de països d’Europa, amb la consolidació d’un discurs de la por i del retorn de l’extrema dreta política, por per la situació econòmica i el distanciament entre els valors promoguts i la realitat social. Tot plegat, una situació que reforça la necessitat de mantenir i vetllar pels espais de debat i reflexió plural com el que representa la UPEC. La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, des dels seus inicis, ha estat un dels pocs espais on ha quedat reflectida aquesta pluralitat de l’esquerra, però alhora, ha estat un espai d’unitat i propostes de futur. La qualitat dels programes de totes les jornades són una mostra de la importància de mantenir viva no només la relació entre els sectors progressistes i d’esquerres del país, sinó també la relació amb els sectors progressistes i d’esquerres d’altres països, que han viscut processos com el que actualment viu Catalunya, des de la vessant política, cultural i/o social, perquè les polítiques de progrés abasten un ampli ventall de sectors i iniciatives, que enriqueixen el programa de debat i acció.

L’edició del 2017, la XIII edició de les jornades de la UPEC, ha estat un mirall del canvi: un referent de la importància treballar per la unitat de les esquerres transformadores que han de trobar en la suma d’esforços l’equilibri per avançar, un altaveu dels debats que preocupen les classes populars i una porta d’entrada dels debats i els avenços d’altres sectors en els quals les esquerres progressistes catalanes busquin els seus referents. Estem assistint a una hegemonia dels valors de l’esquerra en el poble de Catalunya, com només havia passat a la transició. Cal que l’esquerra actuï amb intel·ligència per passar de l’hegemonia dels valors a les polítiques pràctiques des de les institucions. Pel que fa als continguts, cal dir que hi ha hagut espai per la reflexió de molts temes i molts àmbits. Hi ha hagut moments de gran nivell de reflexió ideològica, moments de gran emotivitat com la conferència d’un vell amic de la UPEC Antoni Domènech, que vam entendre com el comiat d’un savi. I l’emoció de Xosé Manuel Beiras de gran repercussió en el debat català.

Hem donat un gran salt pel que fa a l’organització i pel que fa a la difusió i abast dels debats i conferències de la UPEC. Hem continuat fidelitzant i consolidant el públic que ja ha assistit a alguna de les edicions anteriors. La quantitat de persones que hi han assistit ha estat la més important en la llarga història d el UPEC, a més cal sumar-hi l’streaming, molt millorat, que han donat lloc a visites espectaculars, tant mentre es realitzaven les jornades com en posterioritat. Ha estat també un punt d’inflexió retransmetre en diferit en les dues setmanes posteriors en obert per el PuntAvuiTV, senceres totes les jornades. L’impacte als mitjans de comunicació ha estat com mai. En fi, l’abast de les XIII jornades de la UPEC ens ha de fer necessàriament una valoració molt positiva.