Memòria 2018

Al llarg de les darreres edicions de la UPEC, el projecte d’Universitat d’Estiu Progressista s’ha anat refermant. La realitat política i econòmica del país ha donat un gir, reflex del que està passant a la resta de països d’Europa, amb la consolidació d’un discurs de la por i del retorn de l’extrema dreta política, por per la situació econòmica i el distanciament entre els valors promoguts i la realitat social.
Tot plegat, una situació que reforça la necessitat de mantenir i vetllar pels espais de debat i reflexió plural com el que representa la UPEC.
La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, des dels seus inicis, ha estat un dels pocs espais on ha quedat reflectida aquesta pluralitat de l’esquerra però, alhora, ha estat un espai d’unitat i propostes de futur. La qualitat dels programes de totes les jornades és una mostra de la importància de mantenir viva no només la relació entre els sectors progressistes i d’esquerres del país, sinó també la relació amb els sectors progressistes i d’esquerres d’altres països que han viscut processos com el que actualment viu Catalunya, des de la vessant política, cultural i/o social, perquè les polítiques de progrés abasten un ampli ventall de sectors i iniciatives que enriqueixen el programa de debat i acció.
L’edició del 2018, la XIV edició de les jornades de la UPEC, s’ha realitzat en un any trepidant. Ha estat difícil abstreure’s de les conjuntures ineludibles per intentar fer debats d’alçada, que transcendeixin el curt termini. Creiem que ens n’hem sortit força bé.
Estem assistint a una hegemonia dels valors de l’esquerra en el poble de Catalunya, com només havia passat a la transició. Cal que l’esquerra actuï amb intel·ligència per passar de l’hegemonia dels valors a les polítiques pràctiques des de les institucions. Encara hi ha dificultats. Pel que fa als continguts, cal dir que hi ha hagut espai per a la reflexió de molts temes i molts àmbits. Aquest any ens hem centrat en el món del treball.
Hem consolidat el gran salt realitzat l’any anterior pel que fa a l’organització i pel que fa a la difusió i abast dels debats i conferències de la UPEC. Hem continuat fidelitzant i consolidant el públic que ja ha assistit a alguna de les edicions anteriors. La quantitat de persones que hi han assistit ha estat la més important en la llarga història de la UPEC, a més cal sumar-hi l’streaming, molt millorat. Hem continuat retransmetent en diferit en les dues setmanes posteriors, en obert pel PuntAvuiTV, senceres totes les jornades. En fi, l’abast de les XIV jornades de la UPEC ens ha de fer necessàriament una valoració molt positiva.
Volem destacar una anomalia que ens ha envoltat. No hi ha cap dret en democràcia de detenir els adversaris polítics; fa dos anys la conferència de cloenda la va fer Oriol Junqueras, en fa quatre Carme Forcadell va participar en una taula rodona. Aquest any estava prevista l’assistència de gent que està a l’exili. Com escrivia Marc Bloch crec que la història a voltes ens ha enganyat. És difícil mantenir el cap clar pel debat i la reflexió serena amb aquest entorn. Ho hem aconseguit. Potser és l’any de més complexitat amb què ens hem enfrontat en tota la nostra història.
L’any passat a la UPEC vam fer un debat, “Els feminismes d’ara”; intuíem que alguna cosa estava movent-se. Al cap de pocs mesos, el 8 de març del 2018, hem assistit a la més gran manifestació feminista de la història de Catalunya.
Hem consolidat la idea d’editar un llibre inèdit per les jornades. Raül Aguilar ens ha tornat a fer un gran llibret Narcís Monturiol i el submarí que posaria fi a totes les guerres. En ell Monturiol diu: “La societat té elements poderosos de malestar, qui no desitja reformar-la? Si ser reformista és ser sediciós, revolucionari, admeto la qualificació”. Fa 150 anys, fa estremir la seva actualitat.