[cridamenu_catala]

Ponència: L’alienació postmoderna (2008)

Autor: Gonçal Mayos
Professor titular de filosofia i coordinador doctorat “Història de la subjectivitat” a la Universitat de Barcelona i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya.

Assessorament lingüístic: Mar Olivé
Disseny coberta: Xavier Badenes
Fotografia coberta: Jordi Serrano
Idea original: Jordi Serrano
Direcció de la col.lecció: Judith Calabria i Luis Juberías

Nova alienació postmoderna?

Estar alienat no és simplement estar equivocat o en l’error, a més hom ha d’estar profundament unit i sentir-se vinculat al seu error, fins al punt de morir o matar per ell. Per a Marx l’alienació provocada per la ideologia és la paradigmàtica en política ja que, estant separat de la seva realitat, hom actua “alienat ideològicament” en contra dels propis interessos. Seguint Marx, podem posar l’exemple dels que justifiquen i s’identifiquen amb els seus opressors (p.e. perquè són de la mateixa raça, nacionalitat o els “donen” feina) i en canvi s’oposen violentament als nous vinguts, oprimits com ells, perquè són estrangers o “els prenen” el treball.

L’alienat no sap que ho està (com se sol dir del “boig” que, sovint, és anomenat també “alienat”) i, Nova alienació postmoderna? 8 és tan profundament lligat al seu error, que el negarà violentament i atacarà el que li ho mostri. No obstant aquesta compulsiva negació, el perseguirà el malestar, l’angoixa i les contradiccions que són conseqüència de la seva alienació, d’haver oblidat la seva veritable condició, d’estar separat de la seva realitat o de desconèixer el seu propi ésser.

Creiem que gran part de les angoixes i cinismes que, en l’actualitat, caracteritzen la condició postmoderna són manifestació d’una nova causa d’alienació en els individus i en el conjunt de la societat: l’alienació deguda a les creixents dificultats per a unificar i totalitzar l’explosiva immensitat de les informacions disponibles. Com veurem, com a mínim en les darreres dècades s’està fent manifest un decisiu procés malthusià en el saber. Aquest és darrera –creiem- de molts aspectes de la “condició postmoderna”, però també de les tant “cacarejades” societats “de la informació i del coneixement”, de la “modernitat líquida”, de la “societat del risc”, de la cultura del “simulacre”, de la “societat de consum i de l’espectacle”, de la societat de la ignorància o de la incultura…

Totes aquestes anàlisis (i d’altres que ara no podem ni mencionar) manifesten en algun moment la percepció i les conseqüències d’un angoixant procés malthusià en el saber i en la cultura (…)