El president Pujol va fer cèlebre fa uns anys aquella frase de “el món de Catalunya és tot el món”. Malauradament, però, al llarg de la història, aquest món no ha estat sempre a l’abast de Catalunya. Al segle XVI, per posar només un exemple, la Corona de Catalunya i Aragó ja va patir la prohibició per part del Regne de Castella de comercialitzar amb l’aleshores nou continent americà. De tal manera que els catalans, tot i el greuge comparatiu i els greus perjudicis econòmics que comportava, es van haver d’espavilar i van trobar rutes comercials alternatives a les del Nou Món. Un món que s’engrandia de cop i que no pararia de fer-ho fins que la globalització ha escurçat de nou les distàncies i ha creat noves formes d’interrelació i d’interdependència en l’àmbit mundial que sobrepassen les clàssiques fronteres de la sobirania estatal. Aquestes noves formes d’interacció han propiciat l’aparició d’espais que ofereixen oportunitats de participació a nous actors internacionals, ara globals, protagonistes de nous (…)