ICV, història d’un miracle

L’evolució d’ICV, nascuda com a Iniciativa per Catalunya, l’any 1987 és la història d’un petit miracle de la política.

La voluntat d’adaptació del PSUC i l’ENE (Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra) a les noves realitats, explica l’evolució des de l’eurocomunisme a l’esquerra verda, el pas d’una família política europea (el comunisme) a una altra (l’ecologisme).

Els reptes de l’esquerra al segle XXI: el paper d’ICV

Aquesta evolució va culminar amb la incorporació d’ICV al Partit Verd Europeu: cas excepcional, conjuntament amb el Partit Verd d’Escòcia, d’incorporació al Partit Verd Europeu, d’un partit d’una nació sense Estat. El professor Ángel Valencia , a “La izquierda verde” (Icaria/Antrazit, 2006) planteja: “La cuestión es como construimos un espacio político que pase por una nueva vertebración entre el ecologismo y la izquierda dentro de un proyecto y una formación política con una definición ideológica ecosocialista que establezca un discurso político distinto al de la izquierda tradicional y una política de alianzas para que sin perder esta identidad ideológica ni a su electorado consiga articular con realismo a la izquierda y responda a los problemas políticos del nuevo siglo.” ICV es defineix com a esquerra verda nacional.

Analitzarem ara com enfoquem cada una d’aquestes característiques (…)