Sense descartar que durant anys hàgim viscut a la inòpia, immersos en un autoengany permanent, potser en una mena de llibertat vigilada, la crisi econòmica mundial ha posat damunt la taula el principal problema que aborden les societats al segle XXI: el segrest de la política i el buidatge de la democràcia per part dels actors econòmics globals. Tantes energies esmerçades en criticar la nostra classe política i ara descobrim que són només uns titelles en mans de no se sap quins interessos, uns ens anomenats “mercats”, que dicten les polítiques econòmiques dels governs al marge del seu color polític. Quin mana realment? De què serveix el nostre vot? Aquestes són preguntes sense una resposta clara, però que van planar al llarg de les Jornades de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya 2010, celebrades al mes de juliol a la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona.

Sindicalistes i professors universitaris, polítics en actiu i en retirada, escriptors i dirigents veïnals, jutges i metges.(…)