Tots comencem a estar una mica tocats amb aquests dies tan estranys que ens han tocat viure. Qui més qui menys es busca entreteniments per suportar tanta introspecció. Ara bé, una cosa que m’enerva són aquells derrotistes que, a més, fan tot el possible per desanimar-nos encara més. Són aquells que diuen que el nostre Govern ho fa tot malament perquè comptat i debatut a la Comunitat de Madrid no són tan estrictes i no passa res. És com si aquí les autoritats tinguessin una ganes boges de tocar-nos allò que no sona, pel simple gust sàdic de fer mal. Que consti que el que més trobo a faltar de tota aquesta història són els bars i els restaurants, a ells una salutació emocionada. Bé, anem a comparar què ha passat a la Comunitat de Madrid i a Catalunya. Cal dir d’entrada que són dues poblacions similars que vivim bàsicament en una gran ciutat metropolitana. No estic comparant Catalunya amb Sibèria.
Anem als números. Segons les dades del registre civil encara provisionals –podrien ser encara més elevades quan tinguin comptabilitzades el 100% de defuncions–, ens diuen que a Espanya el 2020 hi va haver uns 68.000 morts més que el 2019. Ja saben en aquest cas quin és el sospitós habitual. No cal ser un geni.
A Madrid , amb 6,6 milions d’habitants, hi va haver 17.113 morts més, és a dir, un 0,259%. A Catalunya amb 7,5 milions habitants, 15.359 més. Què significa un 0,259%. Si apliquem el percentatge de Madrid a Catalunya tindríem 19.425 morts, és a dir amb les mesures que s’han pres a Catalunya s’han salvat almenys 4.066 vides. O sigui que menys romanços. Si a algú li sembla que salvar 4.000 vides és poca cosa, que s’ho faci mirar amb moltes sessions d’un psiquiatra. No entenc que aquesta dada no ompli els titulars dels mitjans de comunicació de Madrid.
És bo que hom tingui al cap que els esforços que fem serveixen per a alguna cosa i aquesta és una dada brutal.
Es va acabant la columna i no vull deixar de dir alguna cosa sobre la UE. Durant la primera fase de la pandèmia no van fer res de res. Després es van posar a discutir com ajudaven els països que la formen com si fossin selenites, i al final decideixen fer alguna cosa: mancomunar la compra de vacunes. Brillant idea. Hi dediquen una quantitat de diners il·limitats, però signen contractes amb clàusules de confidencialitat quan en són clients i els enganyen de forma absolutament increïble. I un cop estafats, en comptes d’actuar amb decisió, fan el pena. Més naïfs no poden ser. Què podien haver fet? Per exemple nacionalitzar les empreses que actuen a la UE. Fan negoci amb les investigacions de les universitat finançades amb diners públics, es mantenen amb compres dels sistemes de salut amb diner públic i investiguen les vacunes amb diner públic. Quin desastre de govern de la UE, quina vergonya!