En matèria de seguretat i convivència, les esquerres tenim problemes a l’hora d’elaborar discursos i polítiques públiques clares, transformadores i que tinguin una perspectiva de garantia de drets. Actualment, semblaria encara més complicat abordar aquesta qüestió donat el context en el que ens trobem on les societats del Nord i el Sud globals estan pujant el volum amb discursos i polítiques cada vegada més repressives i punitives, abanderant qüestions com ara la immigració o les violències masclistes com a justificació i com a marc de resposta davant una creixent percepció d’inseguretat.
En aquesta jornada abordem el repte que consisteix en plantejar propostes que responguin a les inquietuds de la gent en clau de justícia social.
Programa
Dissabte, 30 de novembre
De 10.00 a 10.30h.
PONÈNCIA INAUGURAL
Paz Francés, professora titular de Dret Penal per la Universitat Pública de Navarra.
De 10.30 a 12.00h.
De què parlem quan parlem de seguretat?
La seguretat és una qüestió que es preocupa a tots i a totes. A Catalunya, la seguretat ha passat de ser un problema amb menys d’un 10% de respostes en les enquestes com a principal problema del país a ser el cinquè problema amb prop del 20%. Però a què fem referència quan diem que ens preocupa la seguretat? A què es fa referència quan es diu que vivim en societats cada cop més insegures? És així? Podem estar aplicant mesures de seguretat a qüestions que tenen altres reificacions, com la desigualtat? Quines serien, doncs, les polítiques i la perspectiva a aplicar i què és el que hauríem d’evitar?
Albert Sales, doctor en criminologia i investigador a l’Institut Metròpoli.
Laura Macaya, directora de Genera – Associació en defensa dels drets de les dones.
Carlos Lancho, Investigador a la Universitat de Navarra i membre d’AlgoRace.
Modera: Sandra Martínez, coordinadora d’Alternatives a la seguretat a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
De 12.30 a 14.00h.
El Codi Penal i les normatives, una vareta màgica
La perspectiva de la seguretat humana i la diferència entre delictes i qüestions vinculades amb la convivència, tot i que no són hegemòniques, les esquerres ens hi podem connectar de manera força intuïtiva. En canvi, una de les qüestions que més ens costa és tot el que té a veure amb els límits que estableixen lleis i normatives com ara el Codi Penal o les ordenances de convivència. Quan no atenem a aquestes qüestions i no sabem parlar-ne ni articular polítiques públiques congruents i coherents des d’una perspectiva de justícia social, li regalem a la dreta i a la ultradreta els conceptes de seguretat, ordre i llibertat. Si acabéssim amb totes les desigualtats, caldrien igualment límits? I càstig? Quines propostes concretes podríem articular al respecte?
Xavier Muñoz, advocat penalista i criminòleg.
Joan Anton Mellon, catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona (UB).
Elena Larrauri, catedràtica de Dret penal i criminologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Modera: Lorena Garrido, professora associada de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup Antígona.
De 16.00 a 17.30h.
La seguretat de les polítiques comunitàries
Està empíricament demostrat que el punitivisme no soluciona res sinó que agreuja el que intenta solucionar i que només aplicant una mirada estructural i interseccional en les polítiques públiques de seguretat i convivència es pot garantir més seguretat per tots i totes. En què ens ajuda a pensar la seguretat la perspectiva de les polítiques comunitàries? Per què reforçar les polítiques comunitàries i la cohesió social és fer polítiques de seguretat i convivència? Volem relegar tota la qüestió de la seguretat i la convivència a la comunitat? Quines polítiques públiques serien un exemple de bona pràctica en aquest marc?
Agnès Rosell, advocada penalista de Metzineres.
Nora Miralles, investigadora especialitzada en gènere, seguretat, militarisme i drets humans i membre de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa (XEPC).
Pedro Luna, membre de la junta de la CONFAVC i president de l’Associació Veïnal La Florida de L’Hospitalet entre 2017 i 2021.
Modera: Oscar Negredo, professor del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació Universitat de Girona.
De 17.45 a 19.15h.
Aquesta és la nostra policia
Gestionar les polítiques de seguretat i convivència és també gestionar els cossos policials. Sovint, les esquerres, ens movem entre no fer-ho, aplicar únicament mesures com incloure més diversitat en els cossos policials i fer formacions sobre l’ús excessiu de la força o, rarament, tractar de canviar la seva cultura i funcions. Quins són els principals esculls que ens trobem? Si compartim la mirada de que més seguretat no equival a més policia, què en pensem del moviment defund the police? Si estem d’acord en que els cossos policials intervenen en multiplicitat de situacions que no poden solucionar, en quins àmbits sí creiem que la seva intervenció és fonamental? Quines són les conseqüències de la progressiva ampliació de funcions i d’àmbits d’intervenció dels cossos policials?
Jaume Bosch, advocat, exsubdiretor general de coordinació de les policies locals de la Generalitat. Autor de La nostra policia (2018).
Jordi Samsó, Director de Seguretat, Convivència i Civisme de l’ajuntament de L’Hospitalet i exdirector dels Mossos d’Esquadra Departament d’Interior.
Lucía Morale, advocada penalista per la Universitat de Buenos Aires.
Modera: Ivan Montemayor, doctor en criminologia i membre de Debats pel demà.
Localització
30 de novembre de 2024
Espai Assemblea – CCOO
Via Laietana, 16
BARCELONA
