06/07/2017
La UPEC acull un debat sobre el moment que viu l’esquerra amb Núria Parlon, Marta Rovira, Xavier Domènech i Anna Gabriel
Com ja és habitual, la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya ha acollit en la seva tretzena edició un debat entre els líders de les principals formacions polítiques catalanes d’esquerres. L’objectiu de la UPEC és precisament generar espais de debat per a l’esquerra en els quals portar a terme debats de fons i pensar punts de trobada, i la conversa entre representants dels partits polítics n’és una bona mostra. Núria Parlon (PSC), Marta Rovira (ERC), Xavier Domènech (ECP) i Anna Gabriel (CUP), han abordat la qüestió plantejada pel periodista Joan Rueda: “Passi el que passi a l’octubre, és possible un govern d’esquerres a Catalunya? Amb quins components?”
Núria Parlon ha reivindicat la necessitat de “crear espais de trobada continuats per poder fer reflexions de fons”. Per l’alcaldessa de Santa Coloma, “estem maximitzant la figura del referèndum, perquè ens posa en una situació dicotòmica en què qui vol trobar opcions conciliadores no té espai”. Preguntada pel públic per la postura del PSC, Parlon ha assegurat que “avui en dia Catalunya té autodeterminació interna, perquè té autogovern, i per això la ONU no reconeix la seva autodeterminació externa, o dret a la secessió”. En referència a les intervencions dels altres membres de la taula, ha remarcat que “quan diem que tot el que representa l’Estat es sinònim de manca de possibilitats democràtiques, o que tot l’independentisme és d’esquerres, això és un error.”
Marta Rovira, en canvi, ha plantejat que “cal fer espais de trobada de les esquerres abans de l’1 d’octubre per tal que el referendum serveixi per fer els canvis que volem fer.” “Dilatar l’agenda social per no abraçar el referèndum com a primer pas d’aquesta agenda social ens sembla que és perdre una oportunitat”, ha afegit. La secretaria general d’ERC reivindica les lleis de caràcter social que ha aprovat el Parlament en aquesta legislatura com a punts de trobada de les esquerres, però ha afegit que “l’Estat les recorre amb una majoria política que no representa el nostre país, una majoria que no és la majoria que tenim al Parlament”. “Estem assistint a una clara dretanització de l’Estat espanyol a nivell polític, i a Catalunya podem ser palanca de canvi per aquest Estat que no vol canviar, podem contribuir també en això”, ha conclòs Rovira.
“Aquest Estat està evolucionant cap a un model autoritari perquè està perdent el control, i això és símptoma de que hi ha canvi”, ha assegurat Xavier Domènech, que ha afegit que “no podem tancar els ulls a que en els nostres pobles germans arreu de l’Estat també hi ha potencial de transformació.” En resposta a la pregunta amb que s’iniciava la taula ha respost que “un govern d’esquerres a Catalunya no només és possible, sinó que és necessari, fa molts anys que a Catalunya hi ha una majoria de transformació”. Per això ha alertat que “les esquerres d’aquest país, algunes estan a favor del sí i altres estan a favor del no, i cal tenir-ho en compte, perquè sinó, si hi ha referèndum i surt el no, després s’acaba tot.”
Anna Gabriel, ha apostat, davant el plantejament d’un govern d’esquerres, per plantejar què entenem per esquerres. “Veiem que la socialdemocràcia ja no pot tornar i que el contractualisme amb el capital només ens ha donat engrunes a la classe treballadora, per això trobem que si ens diem d’esquerres i seguim defensant la pertinença a la Unió Europea, o si ens diem feministes i no som anticapitalistes, difícilment ens entendrem”, ha dit. “Nosaltres farem aliança amb tots aquells que siguin partidaris que se li retorni el veritable poder a la gent, i per això el referèndum no és només decidir pertànyer o no a l’Estat espanyol, sinó que és un embat de primer nivell en clau democratitzadora”, ha reivindicat la diputada. “O entenem que no pot ser un límit ni la Constitució, ni l’Estatut, ni la Unió Europea, o haurem de tornar a debatre què vol dir ser d’esquerres”, ha reblat.
Quan sorgeixen els monstres
El matí d la segona jornada de la UPEC ha començat amb un debat sobre quan sorgeixen els monstres, en al·lusió a la dita d’Antonio Gramsci sobre què apareix en un interval com el que vivim que dóna títol a aquesta edició. Dos experts en el panorama internacional, i en especial en el Estats Units que han elegit Donald Trump, han abordat la qüestió: el periodista Andy Robinson i el catedràtic Vicenç Navarro, rector emèrit de la UPEC.
Andy Robinson ha volgut destacar les esquerdes que sorgeixen en el poder en aquest moment. “Sento que tinc molt més marge per qüestionar el consens del poder que fa 10 anys abans de la crisi financera”, ha assegurat el periodisme, i ho ha il·lustrat amb una anècdota: “L’estiu de l’any passat per primer cop em vaig atrevir a fer servir la paraula ‘neoliberal’ a la secció econòmica de La Vanguardia, perquè el Fons Monetari Internacional també l’havia fet servir”. Ha apuntat que “reconèixer l’existència d’una ideologia és molt perillós per qui hi confia, els hi val més deixar-la filtrar-se lliurement dins el sentit comú”. En aquest context, ha remarcat que és optimista. “Quan algú tan imprevisible com Donald Trump està a la Casa Blanca tenim més probabilitat de canviar les coses que amb Barack Obama, que és més àgil i també representa la ideologia de Fòrum Econòmic de Davos”, ha defensat.
Per altra banda, Vicenç Navarro ha posat l’èmfasi en les limitacions que es troben les esquerres en aquest moment. “Les esquerres tenien categories molt útils, com les de classe social i conflictes de class, que han desaparegut, però tot i ser una idea antiga és igual de vàlida”, ha dit. Parlant sobre els Estats Units, ha apuntat que “hi ha una concepció de classe, tot i que no consciència de classe, la gent pel carrer diu que qui governa és la classe empresarial”. “Si a la gent li pregunten si és classe alta, mitjana o baixa, majoritariament diu mitjana, però si dius classe alta, mitjana o treballadora, diu treballadora”, ha afegit. El rector emèrit de la UPEC ha emfatitzat que “el component de classe sempre hi és”, i troba que la seva absència en el discurs de Hillary Clinton explica la seva derrota: “Quan la senyora Clinton parla de feminisme sense parla de classe, està parlant d’una classe determinada de dones, i això explica que les dones de classe treballadora votin a Donald Trump”, ha conclòs.
Podeu tornar a veure en vídeo el debat polític i el debat sobre quan sorgeixen els monstres.