No és Turquia però tampoc Dinamarca
Aquesta és una frase d’ Ignacio Escolar, director d’ eldiario.es, del llibre realitzat amb Joaquim Bosch de Jutgesses i Jutges per la Democràcia El secuestro de la justicia. Sembla d’entrada que la democràcia espanyola és millor que la turca, però anem a analitzar-ho una mica més a fons.
Dibuixem un panorama com si el que passa a Catalunya passés a tot Espanya i que el que passa a Barcelona passés a Madrid. Imaginem un escenari similar a Espanya on 13 milions de persones voten en un referèndum per la república i és reprimit duríssimament per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. He fet només una proporció pel nombre d’habitants. No faré demagògia dient que els policies quan surten de Catalunya criden « A por ellos». Imagineu-vos que aquest mateix dia a la seu del PSOE del carrer Ferraz a Madrid s’amunteguen una gran quantitat de Policies Nacionals i uns homes sense identificar i tapats intenten entrar a la seu socialista. José Zaragoza els barra el pas. Arriben ràpidament Pedro Sánchez i José Luis Ávalos. Pregunten si hi ha ordre judicial i els responen amb evasives. Al final els diuen que no. Van apareixent per donar suport Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Íñigo Urkullu, Joan Tardà, Gabriel Rufián i Carles Campuzano. Calma tibant al carrer durant 12 hores. Quan hi ha el canvi de guàrdia, el nou jutge es nega també a signar una ordre. Al final se’n van disparant bales de goma i pegant a militants i simpatitzants del PSOE concentrats al carrer Ferraz.
Imaginem que detenen el cap de llista del principal partit espanyol Pedro Sánchez i el cap del segon partit Pablo Iglesias. En aquestes que Sánchez se’n va a l’exili i a Iglesias i set persones més les posen a la presó. Pedro Sánchez no pot ser investit president del govern espanyol, ni Ávalos, ni Adriana Lastra, perquè ho impedeix un jutge ultra de l’Audiència Nacional. Pablo Iglesias és cap de llista i no pot fer campanya electoral des de la presó, perquè la Junta Electoral Central ho prohibeix.
Al cap d’un any i mig s’inicia un judici a gent del PSOE, a gent de Podem i a líders de les entitats republicanes espanyoles que agrupen 1.300.000 socis.
Els jutges del TS falten el respecte a Victòria Camps, testimoni de la defensa de Pedro Sánchez: « Si usted es profesora de filosofía tiene que saberlo. Usted no viene aquí a explicar su grado de alucinación o su estado febril […] Sus valoraciones personales no tienen ningún interés». Només li ha faltat dir « Muera la inteligencia». (Tant silenci d’alguna gent eixorda). Bé, si tot això passés a Espanya en comptes de Catalunya no tindríem més remei que dir que estem com a Turquia o pitjor. Poca gent a Espanya és conscient de l’abisme que es crea quan es menysprea amb posat falangista gent com Marina Garcés.