Vull començar manifestant el meu agraïment i la meva satisfacció pel fet de col·laborar amb la UPEC i amb persones que conec de fa tant de temps com Jordi Serrano.

Potser m’escaparé de les reflexions dels meus companys de mesa. A mi em costa d’entendre una aposta i discussió actuals sobre el republicanisme sense tenir en compte la història del moviment, o per ser més precisos, la gran força històrica, concreta, que tingueren a casa nostra tant el moviment republicà com la cultura política republicana.

Em mouré en aquest terreny i procuraré advertir i emfatitzar els perills d’anar ara sols a una reinvenció del tema, obviant-ne la recuperació, que sí que em sembla absolutament necessària. Així, forçosament, les quatre consideracions que pugui fer es mouran en el context dels meus treballs i coneixements a l’entorn de la història d’aquest republicanisme espanyol i català. Per tant, la meva, més bona o no tant, serà una intervenció que s’ha de llegir en clau d’historiador, amb el seu llenguatge i marc de referències. No pretén tenir cap tractament de dret constitucional, ‘constitucionalista’, ni tampoc de formalització de ciència política, de politicologia. (…)