Per parlar en general de les malalties mentals i com condicionen la relació amb l’anomenada societat –si és que ho fan– primer no estaria de més, crec, començar amb una experiència meva, específica i personal –com ho són totes aquestes experiències per als qui ho experimenten– d’un trastorn mental concret.

En el meu cas, per tant, estem parlant d’un trastorn obsessiu-compulsiu (dit, als anys setanta, quan se’m va diagnosticar, una neurosi obsessiva) que tenia les característiques següents: va començar cap als 14 anys, en la forma d’una sèrie de pors alhora altament improbables, objectivament humiliants i absurdes i alhora del tot reals per a qui les patia (aquest trastorn era purament obsessiu, per cert, i no anava acompanyat de comportaments compulsius). M’afectava des del moment que em despertava fins al moment que aconseguia adormir-me.

Tal com ha passat en molts casos similars, la suposada unicitat i absurditat de les pors que genera un trastorn obsessiu fa que el pacient (…)