[1] Albert Balcells, Cataluña Contemporánea II (1900-1936), Madrid, Siglo XXI, 1977, p. 9.
[2] Joan Peiró, “Gabriel Alomar y el sindicalismo”, Solidaridad Obrera, 12/3/1931 a Joan Peiró, Escrits 1917-1939, Edicions 62, Barcelona, 1975, p. 295.
[3] Josep Pla, Les illes. Obres completes VIII, Barcelona, Selecta, 1957, p. 47-48.
[4] Gabriel Alomar, “La veu de les urnes”, La Campana de Gràcia (8 de març de 1909).
[5] Joan Baptista Culla i Clarà, El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Curial, Barcelona, 1986, p. 202.
[6] Gabriel Alomar, “La veu de les…”
[7] Gabriel Alomar, “La intel·lectualitat catalana i la iglesia lerrouxista”, El Poble Català, 5 d’abril de 1910.
[8] Gabriel Alomar, El futurisme, Barcelona, 18 de juny de 1904.
[9] Correspondència de Prat de la Riba a R. Casellas, a l’Arxiu nacional de Catalunya, citat a Gabriel Alomar, Obres completes II (1904-1906), Palma, Editorial Moll, 2000, p. 17.
[10] Enric Prat de la Riba, Compendi de doctrina catalanista, 1894, p. 11.
[11] Gabriel Alomar, “L’escola filosòfica del catalanisme (utopies i paradoxes) II”, El Poble Català, 16 de desembre de 1907.
[12] Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana, Barcelona, Edicions 62, p. 45
[13] Gabriel Alomar, “Per què som republicans”, El Poble Català, 6 de març de 1907.
[14] Enric Prat de la Riba, La nacionalitat… p. 45.
[15] Gabriel Alomar, Negacions i afirmacions del catalanisme, 1910, p. 24.
[16] Alfred Pérez-Bastardas, “El pressupost extraordinari de cultura de 1908: entre solidaritat municipal i solidaritat catalana”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIX (2008), p. 71-84.
[17] Gabriel Alomar, Negacions i afirmacions… p. 17.
[18] Gabriel Alomar, “Article purament personal”, La Campana de Gràcia, 2 d’octubre de 1909
[19] Gabriel Alomar, Negacions i afirmacions… p. 16.
[20] Íbid., p. 17.
[21] Íbid., p. 15.
[22] Íbid., p. 24.
[23] Íbid., p. 23-24.
[24] Alomar és considerat el pare d’aquest plantejament que ha sigut recuperat i actualitzat, a voltes sense citar-lo, per altres dirigents i forces polítiques posteriors com Andreu Nin, Joaquín Maurín o la lectura que del fet nacional elaboraran els intel·lectuals del PSUC a El problema nacional català.
[25] Íbid., p. 22.
[26] Gabriel Alomar, “L’escola filosòfica…
[27] Gabriel Alomar, Negacions i afirmacions… p. 22.
[28] Joan Baptista Culla i Clarà, El republicanisme lerrouxista… p. 124.
[29] Gabriel Alomar, “L’escola filosòfica…
[30] Gabriel Alomar, “Entorn a la unió d’esquerres”, El Poble Català, 30 de març de 1916.